Del PP se'n poden dir moltes coses, i del PP valencià, encara més. Però si hi ha alguna cosa que se'ls ha de reconèixer, a aquests segons, és que van per feina. Si més no, en matèria televisiva.
Encara no es deuen haver refredat els equips (o cadàvers, com vulgueu) de Canal 9 i el president Fabra ja apunta cap a la iniciativa privada per ocupar l'espai que ha deixat lliure la televisió pública.
Per si algú encara en tenia cap dubte, la seqüència és: 1.- Es munta una televisió pública que, a banda de servir els interessos del partit al govern, és un excel.lent mitjà d'enriquiment dels seus directius. 2.- Quan el forat econòmic és immens i ja inassumible pels pressupostos del govern, es tanca i és el diner públic el que acabarà pagant deutes. 3.- Els mitjans tancats es venen a preu de saldo a un grup privat perquè es mantingui la servitud a interessos del partit en qüestió.
En resum: un autèntic malbaratament (robatori?) de diners públics que acabaran pagant tots els ciutadans. Evidentment, cap responsabilitat política, ni penal, ni moral, ni electoral...
I és que la televisió valenciana no deu ser tan mal negoci quan hi ha qui la vol comprar. Això sí, lliure de deutes i amb nous contractes que imagino de misèria. Quan trigarem a veure la mateixa seqüència a Telemadrid, per exemple? Segur que no massa. I tot ben adobat amb dosis immenses de demagògia indecent sobre les prioritats dels serveis públics.
Aquesta és la manera de fer del PP. Recordem el que ha passat amb els bancs, sense anar més lluny? Doncs això.
