Avui, 24 de desembre, el gran dia del Tronc de Nadal. Sempre val la pena recordar l'origen i el significat d'aquesta tradició tan nostrada i, de fet, també valdria la pena recuperar-ne una mica l'esperit original, més enllà de la pura celebració infantil.
Si aquest tronc, al cap i a la fi, simbolitzava la cohesió familiar i l'abundància (prou sovint lligada a aquesta cohesió), no estaria de més recuperar el valor del foc a la llar, i de les històries al seu voltant. Avui, a manca de llars de foc, podem tirar de televisió, d'una taula parada, o d'una xerrada distesa en qualsevol racó, per recordar que aquestes dates han de servir per reunir-nos, però també per recordar els que no hi són, però que encara considerem part de nosaltres, o aquells que no poden ser amb nosaltres, per qualsevol circumstància, però que no podem ni volem oblidar.
El foc sempre és escalf, llum i vida, i el tronc la matèria de la qual es fa, aquest foc. Avui, la canalla jugarà i riurà i a dins de cada casa tot tindrà un sentit distés i divertit. Però no oblidem que la vida i la concòrdia sempre s'han ordenat al voltant d'aquell que foc que ens abraça, també tot just abans de Nadal.
Un brindis musical per tot això que avui tot just comença i que sempre té regust de memòria.
