Agost és temps de poca calma. Malgrat que sembla que mig món no hi sigui i que tot ha de ser una bassa d'oli, aquest mes d'estiu és temps de tempestes, de nuvolades i, per tant també, d'incerteses i de frustracions.
Ho sabem de cada any, que els nostres plans, els nostres propòsits i fins i tot la nostra feina, es pot anar en orris per una tempesta a destemps o, senzillament, per uns núvols que generen prou confusió com per trencar la calma que tant ens agrada. L'agost és així, un mes de grans projectes i un més de grans dubtes que cal anar resolent sobre la marxa.
En el fons, l'agost i els seus interrogants no són tan diferents de nosaltres mateixos, al cap i a la fi sempre pendents d'aquella nuvolada imprevista que ens confon i que altera el nostre equilibri i el dels nostres i que cal saber esquivar o, arribat el cas, plantar cara. Però malgrat tot, agost és temps de mitges vacances, o de vacances completes, i de sortir poc o molt de la rutina i la monotonia de la resta de mesos, malgrat ens canvis de temps i les ventades.