És una curiosa paradoxa dels temps que vivim. D'una banda tenim l'obsessió gairebé malaltissa de quantificar-ho tot, de mesurar-ho tot, de tenir números de tot i, d'una altra, som conscients que, sotmesos a tortura, els números diran el que nosaltres volem que diguin. Per un cantó volem tenir dades objectives de la realitat, però per un altre manipulem les dades fent que no en siguin gaire, d'objectives, però que responguin als nostres interessos.
No fa gaires dies vam saber que l'Ajuntament de Lleida havia presentat unes dades extraordinàries pel que fa a recursos dedicats a serveis socials. Tan extraordinàries que van fer que algú se les mirés amb atenció suficient com per veure que s'hi havien comptabilitzat les cotitzacions a la Seguretat Social de tots els treballadors municipals. Res, tot plegat força més de la meitat del total presentat.
També s'ha parlat aquests dies de l'informe d'Oxfam sobre la riquesa a nivell mundial, i que va deixar un titular que afirmava que les vuit persones més riques del planeta tenen la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat. Déu n'hi do. De tota manera, recomano llegir aquest article sobre la metodologia utilitzada en aquest informe, no exempta d'errors prou significatius, que acaben donant resultats no prou científics.
En un cas, de manera intencionada i, en l'altre, per manca de rigor, constatem que les dades, suposadament fredes i neutres, no ho són tant. En el cas de les institucions, lamentablement, ja ens hem acostumat a no creure'ns cap xifra que ens vulguin vendre, perquè sempre són esbiaixades. Però en el cas d'entitats com Oxfam, s'agrairia més rigor a l'hora de presentar els seus estudis, perquè dubto molt que tinguin cap interès a presentar la situació de la riquesa mundial més crua del que realment ja és, i dubto molt que es vulguin fer trampes al solitari com sí que fan altres.