per en 24 Març 2016
376 Vistes

Entrem de ple als dies grans de la Setmana Santa.  Per a uns, la màxima expressió de la seva fe i per a uns altres unes petites vacances per encetar la primavera.  Sigui com sigui, uns dies en què mort i resurrecció prenen tot el protagonisme, ja sigui com a creença o perquè trencar la rutina sempre comporta tornar-hi amb energies renovades.

En el fons, creients i no creients compartim aquesta mena de necessitat de renovar-nos, de renéixer per seguir endavant.  Canvien les maneres d'expressar-ho i, en el cas d'aquesta setmana, els hàbits i les tradicions que tots mirem de seguir.  De les processons a les caravanes, dels oficis religiosos, a l'esquí o al sol i la platja.  Tot, d'una manera o altra, és el culte a la mort (del fill de Déu, o de la rutina) per entrar a una nova realitat que ens doni motius i forces per continuar endavant.

Potser sí que aquests dies són bon moment per tancar determinades qüestions, determinats neguits i per tornar a la realitat de cada dia amb ànim nou i amb la serenor que dóna saber que encetem un nou cicle vital.  Potser, en el fons, aquesta és la gran lliçó de la Setmana Santa.  Potser sí que val la pena mirar de deixar morir i reposar moltes coses, molts problemes, moltes petites o grans realitats i esperar el retorn al dia a dia, amb ànim nou, quan bona part del món celebri amb joia el misteri de la resurrecció.  Ens retrobem dilluns.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.