Alícia Sánchez-Camacho va acusar ahir el president Mas de fer un "xantatge immoral" per vincular el futur de la paga extra dels funcionaris al fet que el govern de Madrid compensi per la pèrdua que suposa el bloqueig a l'impost sobre dipòsits bancaris.
Dona, potser sí que no tenen massa (gens, de fet) a veure els sous dels funcionaris i la recaptació o no d'un impost que no té caràcter finalista ( com podria ser la restitució de la paga extra), encara que tot són diners, però parlar d'immoralitat...
Francament, penso que el que resulta totalment contrari a la moral, és a dir (i tirant de diccionari), a allò que concerneix als costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa, és l'ofec constant i sostingut de les finances públiques catalanes a base del bloqueig de taxes i impostos (euro per recepta, dipòsits bancaris...) i a l'impagament dels deutes signats, fins i tot en el marc d'una llei fonamental com és l'Estatut, sota el pretext de la crisi i amb la promesa (o brindis al sol, em temo) de pagar quan hi hagi quartos.
Si hem de parlar d'immoralitat, ja ho sap, senyora Sánchez-Camacho. I si vol parlar de xantatge, potser caldria començar per l'escanyament econòmic com a instrument coercitiu (si no es vol sentir "de xantatge"), animat amb un discurs apocalíptic per crear pànic, simplement, contra la voluntat d'un poble de decidir el seu futur
En resum, que si vincular sous públics i nous impostos no sona gens bé, encara desafina més aquesta crida a la moral, venint d'on ve.
