Avui, Dia de la Mona. O si voleu, l'exaltació de la primavera versió popular. Si el temps acompanya, i sembla que així serà, ens retrobarem una bona colla per compartir taula i postres, per gaudir del sol i de l'escalfor d'un clima cada cop una mica més amable i, de ben segur, per dedicar algun que altre pensament o comentari als que per un motiu o altre no hi són, però que prou ens agradaria. És el que tenen les nostres celebracions més íntimes i més particulars.
Avui, dia per gaudir de l'aire lliure. Ja sigui a casa, a la torreta d'algun amic o parent, o en aquell racó tradicional on ens sentim a gust enmig de la natura. Dia per sortir i per gaudir de la llibertat i de l'amplitud dels espais. I dia, també, per recuperar un dels personatges no oficials més nostrats: l'humil i imprescindible pollet de la mona, tan imprescindible com la mona pròpiament dita.
Avui és un dia per gaudir de la bona companyia, i per valorar-la, cosa que sovint no fem prou. Posem en valor tot allò que tenim, i no esperem a enyorar-lo si un dia ens falta. Valorem tot el que tenim i tothom que sabem a prop, fins i tot allò més petit i aparentment més insignificant. I especialment avui, no oblidem que els pollets seran sempre nostres, i que són i sempre seran grocs.
Passeu un bon Dia de la Mona, sigueu on sigueu, perquè tots som, al capdavall, una petita part d'una gran celebració.