Ben mirat, la vida acaba sent una successió de moments, d'instants, de petites estones que en donen sentit i que ens omplen de felicitat, o de tristesa, però que es van guardant, tossuts, en algun racó d'aquella memòria que perdura al llarg dels anys.
Tots tenim l'experiència d'haver viscut -i retingut- moments feliços, alegres, apassionants, excitants, sorprenents, meravellosos, irrepetibles, íntims... i també altres que per durs, complicats, no desitjats, imprevistos o decebedors, mirem d'esborrar, amb resultat sempre incert, perquè de vegades se'n van i de vegades s'entesten a no desaparèixer. Tots ells són els nostres records, la nostra memòria més íntima i més personal, la que ens acaba fent com som. Són instants valuosos, potser de vegades sense sentit -ni cal que en tinguin-, inexplicables, ridículs o meravellosos. Viure, al capdavall, no deixa de ser caminar entre l'absurd i la meravella.
Val la pena valorar com cal cada moment que vivim, cada sensació, cada experiència, antiga o nova, i gaudir-ne amb tota la intensitat que puguem, per si de cas fos irrepetible i valgués la pena no deixar-la escapar. L'estiu, sempre carregat de novetats i descobertes, és una època excel·lent per omplir la memòria d'aquestes imatges intenses i meravelloses. Que no se'ns passi cap.