Ho diu ben clar la Bíblia. En contret, l’Eclesiastès:
“Per a tot hi ha el moment oportú,
i un temps per a cada cosa en aquest món.
Temps de néixer i temps de morir.
Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
Temps de matar i temps de guarir.
Temps d’enrunar i temps de construir.
Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar.
Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les.
Temps d’abraçar i temps de deixar-se d’abraçades.
Temps d’adquirir i temps de perdre.
Temps de guardar i temps de llençar.
Temps d’esquinçar i temps de cosir.
Temps de callar i temps de parlar.
Temps d’estimar i temps d’odiar.
Temps de guerra i temps de pau.”
No és el primer cop que faig servir aquesta cita, però sempre és útil, sobretot si ens demanem: quin és el nostre temps? Potser, ara mateix, és el moment d’esperar i creure, de confiar, de tenir paciència, de perseverar, de no defallir, de tenir esperança encara que tot sembli complicat o, fins i tot, sense sentit.
Hem fet, i fem, el que tocava i podem fer. Ara és el moment d’uns altres. A nosaltres ens correspon callar i no perdre la calma ni la serenitat. Mentrestant, però, no oblidem ni perdonem res ni ningú, mentre anem construint, en silenci, un futur millor.