Al pas que anem, caldrà inventar una nova figura de dirigent, en aquest país, la de president, vicepresident, o el que calgui, empresonat o exiliat. I és que resulta, com a mínim, curiós, veure Pablo Iglesias, que no és al govern de Madrid, negociant els pressupostos de l'Estat, amb Junqueras o Puigdemont, que no els van permetre ser al govern de Catalunya, per obra del 155 i gràcia del jutge Llarena. Curiosos interlocutors, si més no. O tot plegat és una farsa que amaga no sé quina cosa, o el nivell d'esperpent de la política espanyola (i en bona part de la catalana), està superant tots els límits de la imaginació, per més desbocada que aquesta sigui.
En qualsevol cas, o hi ha un gir espectacular dels esdeveniments i del panorama actual que ho capgiri tot, i que es pugui pair -cosa cada dia més complicada, en matèria política-, o anem camí d'una bateria d'eleccions i de fracassos molt més que notòria. Però no ens cal patir massa. Avui és dilluns, aquest cap de setmana Messi es va lesionar i sembla que estarà unes quantes setmanes de baixa, partit contra el Madrid inclòs. Ja tenim tema. Ja tenim totes les portades i bona part dels espais informatius ocupats. Això si que serà treure del primer pla la política; i si no, al temps. Ja es pot negociar d'amagatotis tot el que calgui, que bona part de la gent estarà massa ocupada per seguir què passa, pendent dels capricis d'una pilota i del colze d'aquest homenot contemporani.
Mentre la intel·ligència artificial avança i les màquines cada dia són mes i més capaces de fer gairebé qualsevol cosa, la intel·ligència humana va per uns altres camins, entre l'absurd irracional d'una política que cada dia té més de novel·la negra siciliana, i la passió, sempre excessiva, del futbol i els seus moderns herois eternament entronitzats. I tots contents. No sé si tips, però contents.