Aquesta setmana, moció de censura al Govern de Madrid, i debat ben sorollós a la capital del regne sobre el suposat suport que hi puguin donar els grups independentistes. Aquí, el debat no fa tanta escandalera, però sembla que sí que hi ha contactes i converses discretes sobre si cal donar suport o no a la iniciativa dels socialistes espanyols.
D'acord que la política és l'art de la negociació i del pacte, però, de debò, és racional votar al costat d'aquells que no s'estan d'atacar-nos amb tota la seva violència verbal, titllant-nos de terroristes i de fanàtics? al costat d'aquells que van aplaudir l'empresonament del nostre Govern? dels que es manifesten satisfets al costat de l'extrema dreta franquista? Això és el que volen els nostres líders, fins i tot des de l'exili o des de la presó? Aquesta ha de ser la resposta a la dignitat de tanta i tanta gent que va ressistir l'1 d'octubre, i tants i tants cops després? No sé què s'està coient, però no m'agrada.
Aniria sent hora que entenguéssim que tant ens fa si a Madrid governa un partit corrupte fins al moll de l'os, o un de neofalangista, o un que en nom de les esquerres abraça el feixisme. Tant ens fa, perquè en qualsevol dels escenaris estarem davant d'algú que ens vol destruir com a poble, com a cultura i com a identitat. El que passi amb la moció de censura aquesta no és la nostra guerra, i faríem molt bé de ni acostar-nos a les trinxeres, perquè sempre rebrem, i per totes bandes.
El que sí que és urgent, i cada dia que passa més, és recuperar el control de les nostres institucions, avui encara en mans de qui les vol inoperants. O les recuperem ja i comencem a reconstruir el país que ens està quedant, o que els partits majoritaris a Catalunya forcin la dimissió massiva de tots els alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat que hi tenen nomenats. O tenim tot el control institucional, o el cedim completament, a veur esi el poden assumir. Però seguir com fins ara només ens desacredita com a país i ens humilia davant dels que ens volen vençuts i que es vanten de com de bé funciona tot gràcies a la seva usurpació. I aquesta sí que és, o hauria de ser, la nostra guerra.