Hi ha una frase de la pel·lícula "Tots els matins del món" que afirma que tots els matins del món són un camí sense tornada. Des del dia que la vaig sentir dir, aquesta frase em va quedar gravada al cervell i penso que val la pena no oblidar-la, si volem viure encarats al futur i no lligats al passat. Però mirant al passat, ahir va fer anys (101) del naixement d'Édith Piaf, una de les veus més singulars i irrepetibles del Segle XX i a qui li devem interpretacions memorables.
Un dels temes més coneguts de Piaf és el seu meravellós "Non, je ne regrette rien", una cançó que valdria la pena convertir en salm, en examen de consciència o en motiu d'autoafirmació, cada nit abans d'anar a dormir. Al cap i a la fi, tancar cada dia amb la sensació que no tenim res de què penedir-nos, ni per acció ni per omissió, perquè penedir-nos d'allò que no hem fet potser és encara més dur, i amb la seguretat que la nostra vida començarà de nou, amb l'alba.
Tot passa molt ràpid. La vida gairebé se'ns escapa sense que ens n'adonem. Justament per això val la pena apostar fer de cada dia un nou pas endavant i de cada matí un full en blanc que passa pàgina d'encerts i errors. De moment, recomano tornar a escoltar la veu inconfusible d'Édith Piaf cantant aquesta meravellosa cançó, i a aprendre, un cop més, de tota la vitalitat i seguretat que irradia.