El diccionari defineix telepatia com el “fenomen consistent en la percepció extrasensorial d’allò que una altra persona sent o pensa”.
Doncs bé, això que ens pot semblar tan esotèric o pura ficció, ara veiem que ha esdevingut el paradigma de la comunicació política segons Pere Navarro, que ha manifestat la seva oposició a la demanda del Govern d’una cesió de competències, per part del seu homòleg espanyol, per poder fer una consulta, amb l’argument que ells (els socialistes), només acceptaran una consulta acordada.
I jo em demano: com es pot acordar res si no es demana primer? Francament, no veig cap altra possibilitat que a través de la telepatia entre presidents. I no veig massa fàcil aquesta comunicació metafísica entre Mas i Rajoy (ni entre ells, ni entre ningú, de fet).
Però bé, per si algú encara ho vol intentar, ja sabem que, segons la nova teoria navarriana, es pot arribar a acords sense comunicar abans allò que es vol aconseguir. És a dir, sense obrir una via de diàleg institucional sobre alguna qüestió concreta.
Posar el carro abans que els bous o excusses de mal pagador? Què us sembla més probable? O potser només mala fe?
Sigui com sigui, avui és bon dia per recordar la fiabilitat de la paraula d’alguns. Potser així es pot entendre tot una mica millor, o acceptar interferències en una transmissió telepàtica massa primària.
