Els partits que fan bandera del seu unionisme, a Catalunya (Ciutadans, PP i PSOE), ja fa dies que s'han posat les ulleres de veure perquè s'han adonat que sí que passa alguna cosa amb això del dret a decidir, del català a l'escola i tot allò que conforma el poblema catalán, i cal neutralitzar-ho com sigui.
De moment, l'estratègia va oscil.lant entre la negativa a tot, les amenaces de tota mena i l'insult sistemàtic, sempre amb l'objectiu final de la recentralització de l'estat. Gens malament com a resposta a un procés que, segons ells, és una quimera impossible.
Ara, però, Ciutadans es despatxa equiparant Somescola amb Franco i titllant de franquista el lema "Un país, una escola, una llengua", tot defensant, de passada, que cal revisar la immersió lingüística perquè porta tres dècades en funcionament.
Dues preguntes només: La primera: Com els pot semblar malament un lema tan unionista (tan franquista, segons les seves paraules) a ells, que són els de mejor unidos? I segona: Si cal desmuntar la immersió perquè porta trenta anys aplicant-se, com poden defensar la vigència de la Constitució, que en porta uns quants més i que serveix per justificar qualsevol aberració?
Definitivament, cal que es treguin les ulleres de veure i que les substitueixin per miralls. Així veuran millor la realitat i reconeixeran els paral.lelismes més que evidents amb un franquisme que han decidit ressucitar.
