Aquest cap de setmana ens ha deixat dues imatges que ens comuniquen missatges ben diferents, però ben clars.
La primera, seguint la cronologia, es va poder veure al Camp Nou: una immensa estelada i una pancarta gegant on es podia llegir "És normal voler un país normal". Més clar impossible. La premsa internacional se n'ha fet ressò immediatament. Per cert, sorprenent que la retransmissió en directe del partit (Canal +) oferís algun segon amb aquesta imatge. Potser la sorpresa n'és la responsable.
La segona, de diumenge, correspon a la manifestació de l'AVT per fer notar la seva oposició a la sentència contra la doctrina Parot. Una manifestació clarament avalada pel PP, partit que governa Espanya, no ho oblidem. Aquesta imatge també parla per ella mateixa i evidencia que el feixisme segueix ben viu i ben tolerat per tots aquells que s'autoproclament defensors de la pàtria, i més encara sota lemes tan qüestionables com "Justicia para un final con vencedores i vencidos", en el que sobta trobar junts el mot "justícia" i l'afany de revenja que transmet la resta de la frase.
Ja fa temps que bona part del món ha anat girant els ulls cap a aquí, tant per la voluntat independentista de Catalunya, com pel rebrot del feixisme a Espanya. Aquest cap de setmana ha deixat imatges ben clares de totes dues realitats. Una reclama normalitat, l'altra venjança. Totes dues, però, defineixen clarament tots aquells que hi són al darrere.
Cada dia que passa ens anem carregant amb més raons i amb més arguments per ser qui realment vulguem ser, i no qui ens ordenen que siguem.
