El ministre García Margallo, ministre d'Exteriors -i pel que sembla, d'exteriors molt exteriors-, està decidit a posar a prova la nostra capacitat d'imaginació. Les seves darreres declaracions afirmant que una Catalunya independent quedaria fora del món, són tot un repte a la intel.ligència, perquè impliquen una separació gairebé física de Catalunya respecte a les masses continentals. O potser directament fora del planeta, volia dir?
Costa una mica d'entendre. De fet, ja fa dies que va vaticinar que Catalunya, fora d'Espanya, restaria condemnada a viatjar eternament fora de la galàxia, o alguna cosa per l'estil. Potser aquelles paraules ja eren una avançada de les actuals. Sigui com sigui, no em negareu que costa una mica d'imaginar. I d'entendre.
Però paral.lelament a les premonicions apocalíptiques, des del Govern de Madrid ens arriben dos missatges més: el primer, que Catalunya mai serà independent. El segon, que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional -jutges a banda- estan preparades per garantir-ho. Si tan segurs estan de la indissoluble unitat de la pàtria, a què venen les ocurrències de Margallo? Posats a demanar, podrien unificar el discurs, perquè el puguem mirar d'entendre.
I per acabar d'adobar el misteri, els nostres partits, que ja no sé si negocien com caldria esperar, o si estan fent un particular joc de l'ouija en què sembla més important moure's al dictat dels esperits propis que al servei general dels ciutadans.
Una mica estrany tot plegat. Segur que podria ser més senzill, més normal i menys estrambòtic.