per en 1 Febrer 2014
475 Vistes

El diccionari ens diu que la didàctica és la ciència que orienta i dirigeix el procés d'aprenentatge.  Fins ara, aquesta ciència l'exercien els mestres o els estudiosos de la matèria.  Ara, es veu que passa a ser competència de determinats jutges.  Tot un avenç pedagògic i democràtic.  De fet, m'ha tornat a la memòria el fet que el meu primer professor va ser un capellà que exercia de mestre sense cap altre mèrit que ser capellà, en una clara demostració del criteri pedagògic de l'escola franquista.

La darrera resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya vol dictar com ha de ser l'ensenyament a Catalunya, pel que fa a l'equilibri de llengües, sempre que uns pares demanin una alguna cosa diferent a l'habitual, tot prescindint tant de les competències de les autoritats escolars, com de la praxi educativa, com dels drets de la resta d'alumnes que hi comparteixen aula.  Fantàstic.

Aquest és el sistema judicial espanyol.  Perquè no oblidem que, malgrat el nom del Tribunal, el sistema judicial és únic a Espanya.

Ben mirat, però, tampoc no ens ha de sorprendre la resolució, si tenim en compte que la guerra total contra la llengua a l'escola (entre altres àmbits, com ara els mitjans de comunicació o l'economia) ja fa dies que es va decretar a la Franja de Ponent, a les Illes, al País Valencià i també a Calunya, i que no és altra cosa que el resultat d'una sentència (potser caldria dir-ne condemna) del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

Qui vol trencar la societat?  Qui vol dividir, fins i tot espais tan íntims i importants com les aules?  Qui vol enfrontar les famílies?  Qui, al capdavall, vol portar crispació i enfrontament a un sistema educatiu d'èxit que ha fet que unes quantes generacions de catalans hagin estat escolaritzats aprenent dues llengües correctament?  Els que ens proclamem independentistes no.

Aquesta resolució és la mostra més clara de quin és el futur que ens espera si seguim a Espanya.  La independència potser està plena d'incerteses, però seguir com ara és un cúmul de realitats que no ens podem permetre, ni a l'escola, ni enlloc.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
dictadura autèntica
1 Febrer 2014