Hi ha una expressió tradicional, relativa a la gestió pública, que sosté que si vols no resoldre un problema, el millor és crear una comissió.
Aquesta mena de reflexió de la saviesa política popular m'ha vingut al cap per la proliferació de comissions, grusps de treball, pactes nacionals, taules, meses i tauletes de nit que darrerament proliferent tant a nivell nacional com municipal i que em porten a pensar que ens trobem en un punt on els nostres representants no saben, no volen o no gosen fer allò que cal fer i han optat per marejar la perdiu una estona a veure si les coses se solucionen soles, cosa que de tant en tant prou que passa.
Si mirem les coses en perspectiva, ens trobem a començaments d'un segle, i si fem un cop d'ull al que ha passat en circumstàncies cronològiques similars veurem que els començaments de segle acostumen a portar canvis prou importants, i crec que aquest que vivim no serà cap excepció.
Les polítiques erràtiques dels partits que han governat les nostres institucions les quatre darreres dècades evidencien el desgast definitiu de les seves propostes. Ja que som a les portes de Sant Joan, m'atreviria a conjurar tots els esperits d'una nit misteriosa i màgica en el nostre univers col.lectiu i vaticinar canvis molt profunds en la llista i equilibris polítics a curt o mig termini. Alguna cosa s'ha acabat i alguna mena de foc d'estiu acabarà fent cendra aquesta autèntica pira política que any rere any s'ha anat aixecant.
És hora de fer foc nou sobre mobles i andròmines ja totalment inútils.