per en 25 d'Abril 2018
613 Vistes

Per més habitual que vagi sent, no ens acostumarem mai -això espero, si mès no- a la mentida d'aquells que governen, d'aquells que tenen el poder i que  fan i desfan el nostre destí a voluntat.  Fa massa feredat com perquè ens hi acostumem, sentir com ministres, jutges o policies neguen una realitat incontestable i n'inventen una de nova, sustentada només en suposicions i hipòtesis sense demostrar, sense cap respecte per les persones ni per les seves vides.

El problema d'aquesta mentida institucional és que funcionava molt bé fa unes quantes dècades, però és més difícil de gestionar i defensar avui dia, quan tothom duu una càmera a la butxaca i on la realitat es retransmet gairebé en directe arreu del món.  Ho vam veure l'1 d'octubre, i des d'aleshores gairebé cada dia.  I ho vam tornar a veure amb motiu de la darrera final de la Copa del Rei de futbol, amb la vergonyant persecució del color groc, negada ahir mateix pel ministre del ram, el mateix que viu en el seu món fictici des de fa, com a mínim, sis mesos.

En aquest context, ja ens anem acostumant a ser nazis, terroristes i delinqüents pel simple fet d'existir i de votar malament, quan ens ho demanen i permeten.  Ens anem acostumant a viure la nostra existència real en una societat imaginària, segons aquells que la controlen.  I enmig de tot plegat, ahir vam saber que ben aviat es podrà desnonar en un parell de mesos i sense ordre judicial, amb una reedició d'aquells acords de PP (i ara també Ciutadans) amb les minories basca i catalana que tants moment de glòria va donar a la política hispana.  Torna la vella Convergència, malgrat el maquillatge?  O potser és que no havia marxat mai?  Ben aviat ho sabrem, em temo.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.