Ja és ben veritat, com diu l'acudit, que "dimitir" és un nom rus. O, almenys, ho deu ser en espanyol, allà on mai ningú dimiteix, per cap motiu. El darrer exemple? La vergonyant compareixença del ministre Zoido explicant, al Senat, la seva particular visió dels fets de l'1 d'octubre, a Catalunya.
Les paraules del ministre, i no em penso entretenir en detalls, perquè tothom sabem què va passar, van ser un insult en tota regla a totes les persones que aquell dia vam patir la brutalitat policial i a uns mossos d'esquadra que van enretirar moltes més urnes, i sense cap violència, que aquella colla de salvatges importats per a l'ocasió. La culpa, segons el ministre, nostra, dels nostres líders polítics i de la nostra policia. Tot en ordre.
De tota manera, no em vull estar de remarcar un parell de detalls, de tot plegat. El primer, que organitzacions internacionals tan prestigioses com Human Rights Watch parlen obertament d'ús excessiu de la força (no pas de proporcionalitat) el que suposa una clara violació dels drets humans. El segon, un cop més, el silenci clamorós dels partits majoritaris espanyols, als quals es veu que ja els va bé la versió oficial del seu ministre, no fos cas que perdessin algun que altre vot, també a Espanya.
Molt trist comprovar com la mentida més insostenible (les imatges parlen per elles soles, fins i tot les enregistrades per la policia, que tampoc no serveixen per defensar els arguments del ministre) és tan impunement exhibida pel màxim responsable de la seguretat ciutadana de l'Estat Espanyol. Un cop més, marca España en estat pur. I que dimiteixi un altre. Per cert, la broma ens sortirà per 87 milions, que no és poc.