Déu n'hi do el petit discurs de Rajoy, ahir, a propòsit de la situació del conflicte d'El Prat. I déu n'hi do la de falses acusacions i mentides que va arribar a deixar anar en ben poca estona. Però per damunt de tot, vull destacar el qualificatiu "mezquino" aplicat al Govern de la Generalitat, perquè, segons ell, esquiva les seves responsabilitats sobre la situació de l'aeroport, tot i que no en té cap, malgrat anys i anys de reclamacions al respecte, sempre ignorades des de Madrid.
Si mirem el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, mesquí és, entre altres accepcions, pobre, necessitat, mancat del més necessari. Francament, aquest significat, aplicat al Govern, potser sí que és adient, tot i que, potser cal recordar-li al president Rajoy que tot els que ens manca és, en gran manera, per obra i gràcia del seu Govern. Però posats a jugar amb paraules que sonen contundents, potser l'adjectiu "neci", li escau bé a Don Mariano, si en un acte de generositat volem apostar per la seva bona fe i manca de coneixements quan es posa a parlar; perquè "neci" és aquell que no sap allò que podria saber o allò que hauria de saber.
Però no ens enganyem, ni Rajoy domina tant la seva llengua com vol fer creure amb els seus discursos barrocs, ni pot enganyar ningú, en aquestes terres, perquè tots sabem qui té alguna cosa a dir als aeroports catalans i qui no. Però, és clar, això és aquí. Fora de Catalunya, que un president d'Espanya menteixi miserablement sobre competències, d'entrada, fa que es percebin les mentides com a veritats. Així, les responsabilitats apunten cap a aquell que no les té i s'allibera el culpable de tota culpa. Però això no ho sap ningú.
Mentir a consciència, quan s'ostenta una tan alta distinció com ho és la presidència d'un govern, és greu. És molt greu. Però ja ens anem acostumant, perquè si es pot fer davant de la justícia quan es parla de responsabilitats i de diners, com no s'hauria de fer davant de les càmeres, parlant de competències i d'aeroports?