"Sostenella i no enmendalla" és una expressió castellana antiga, l'origen de la qual caldria buscar-lo en el romancer tradicional i que reflecteix aquell antiquíssim concepte d'honor cavalleresc en què, un cop empunyada l'espasa, no es podia tornar a guardar fins acabat el combat, a risc, fins i tot, de perdre'l.
Em fa l'efecte que justament això és el que els ha passat a la gent de Ciutadans amb la gran mentida de la dona que arrencava llaços grocs i que va ser agredida per un independentista radical. Tot sembla indicar que l'agressió no va tenir res a veure amb cap motiu polític i sí més aviat amb qüestions d'incivisme i de xenofòbia. Justament dos valors (diguem-ne així) que darrerament defineixen a la perfecció el comportament dels de Ribera i Arrimades. Malgrat les declaracions dels implicats i malgrat la falsedat de les imatges que van fer servir per denunciar públicament els fets i exaltar els ànims, aquests dos líders segueixen mantenint l'independentisme com a origen de l'agressió, arribant a exigir que la fiscalia investigui si hi ha delicte d'odi. Que no falti de res.
Ja fa uns anys que el ciutadà Jordi Cañas va llençar la seva amenaça més evident: "os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar". I a fe de déu que ho intenten de totes les maneres possibles, ja sigui cridant a la violència de prendre's la justícia per la seva mà, ja sigui aviant grups feixites als carrers, ja sigui mentint sobre qualsevol qüestió, malgrat la tossudesa de la realitat (odi als carrers, tensió social, intolerància lingüística, adoctrinament, violència...). Però què més podem esperar d'una gent d'un país que inventa relats per condemnar innocents i que malbarata, des del govern, diners públics per defensar les mentides, l'odi i la ràbia de l'instructor. Doncs això, "sostenella i no enmendalla", fins a l'Ulster final, o fins allà on calgui.