per en 14 Setembre 2018
275 Vistes

Ahir em va tornar amb força una imatge de fa molt, molts, anys, dels temps quan jo era petit i el practicant de torn que venia a casa quan estàvem malalts, ens venia allò de les injeccions sense agulla que no feien mal, mentre ens ensenyava una xeringa de vidre i amagava l'agulla, acabada de bullir, a l'altra mà.  Aquella era una mentida innocent, amb una finalitat tan noble com administrar un medicament determinat.  Però els temps canvien, i ara les fantàstiques injeccions sense agulla han deixat pas a les més reals cerveses sense alcohol, cafè sense cafeïna, llet sense lactosa... i bombes que no fan mal.

El ministre Borrell, ahir mateix, en un exercici de mesquinesa impropi del càrrec que ocupa, va afirmar, sense cap rubor, que les 400 bombes que Espanya ha venut a l'Aràbia Saudita són molt intel·ligents i es veu que no són d'aquella classe de bombes que puguin produir desgràcies sobre la població civil.  Gran argument.  Ara resulta que les bombes saben discriminar objectius i, si algú les llença, posem per cas, contra un mercat o una escola -cosa gens infreqüent en determinades latituds-, saben que hi ha canalla i població desarmada en general i deuen girar cua o potser no explotar i tocar terra amb delicadesa.  Com es nota que el ministre té una edat i ve de les generacions de les injeccions sense agulla.

Francament, em quedo amb la innocència dels enganys infantils dels meus temps, plens de bona voluntat, i no amb les mentides descarades que imagino que han de partir de la creença que som tots plegats imbècils, per empassar-nos una bajanada com la que ha deixat anar Borrell per justificar el negoci milionari de la venda d'armes a països que les utilitzaran sense miraments, digui el que digui.  Això sí, després s'omplirà la boca de bons desitjos, de polítiques cíviques, de justícia social i de pau, fins i tot, sempre que calgui.  Només un petit detall, però:  no som tan imbècils com es pensa i sabem perfectament qui està al costat correcte de la història i qui és còmplice de la massacre, allà i arreu.  Però és clar, la pela és la pela, i sempre hi ha favors que pagar o secrets que tapar.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.