Entre debats i despropòsits a l'espera d'un nou Govern a Catalunya, el món segueix al seu ritme i van passant coses que sovint no aconsegueixen l'atenció que mereixerien. Un bon exemple és la recent visita d'un grup d'eurodiputats al Valle de los Caídos, lloc sinistre, on encara hi ha més de 12.000 cadàvers enterrats, dels més de 30.000 que hi reposen, sense identificar, el que el converteix en una immensa fossa comuna.
Recomano la lectura d'aquesta breu crònica de la visita, una visita a l'oblit, o potser hauria de dir a la impunitat i a la desmemòria, de les atrocitats d'un règim que mai no s'ha jutjat i que, cada dia que passa, sembla que es reivindiqui com a gran solució a tots els mals i a qualsevol dissidència. I és que la presència del franquisme, de l'exaltació del feixisme i de la violència pura contra els que opinen diferent augmenta per moments i amb absoluta impunitat, mentre aquest estat de dret virtual que ha esdevingut Espanya es dedica a perseguir opinions, acudits, músiques, llibres i a coartar la llibertat amb una immensa llosa de silenci i de por... com en els pitjors temps de postguerra.
La lògica de la modernitat i de la immediatesa s'imposen. Tot és efímer i la memòria és un valor que cotitza a la baixa, en aquests temps. Però només des de la memòria, des de la capacitat de recordar i aprendre del passat, podrem construir alguna cosa amb una mica de sentit. Una mica de memòria, de perspectiva històrica fa mig any, posem per cas, segurament hauria pogut evitar molt del que patim ara mateix. Girar els ulls a determinats espais pot ser el millor antídot contra la candidesa o, fins i tot, contra la bona fe, qua resulta que al davant encara tenim la bèstia.