Molt s'ha dit, i es dirà, sobre el Mediterrani. Pont de cultures, espai de comunicació, identificació gastronòmica... el que vulgueu, i segurament tot té sentit, perquè fins i tot els tòpics responen a alguna realitat. Modernament, també fan referència al Mediterrani un jocs esportius que porten el seu nom i que l'any vinent tindran lloc a Tarragona (Catalunya).
En referència a aquests jocs, ahir llegia una informació que parla de la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura i l'organització dels jocs per garantir-hi una correcta presència del català, sobretot a través de l'assessorament del Consorci per a la Normalització Lingüística i del TERMCAT, dit sigui de passada, un centre terminològic reconegut internacionalment per la seva qualitat i ben poc conegut a casa nostra. Fins aquí tot correcte i, fins i tot, lògic, atès que ja hi ha el precedent, en l'àmbit esportiu, de la feina feta per als Jocs Olímpics de 1992.
Però com que res no és perfecte, hi ha un detall que em fa arrufar el nas, i és la lectura que es pugui fer de tot plegat, en clau de victòria, tal com es pot entendre en el primer paràgraf de la informació que he enllaçat anteriorment, presentant com un èxit que el català sigui una de les llengües oficials dels Jocs. I jo que pensava que aquesta era una qüestió ja tancada des de fa més de 25 anys, innocent de mi. Que potser encara no tenim clar el concepte d'oficialitat d'una determinada llengua? que potser no tenim clar què implica? Que encara hem de defensar el català com una llengua útil en tots els àmbits? Que el català no és oficial a Catalunya, territori que acull els Jocs? Doncs es veu que no, que encara no ho tenim clar i que el fet que el català sigui present amb normalitat al costat d'altres llengües encara causa sorpresa.
Alguna cosa no hem acabat de fer prou bé aquestes dècades passades quan encara hi ha sectors en la nostra societat, sectors informats, cultes, amb opinió, que entenen que l'aplicació de l'oficialitat de la nostra llengua a casa nostra és un èxit. Potser és que encara no hem sabut traslladar el concepte legal d'oficialitat a la realitat del carrer, a la vida. Reflexionem-hi, ni que sigui un instant, si us plau, que falta ens farà, si volem aspirar a alguna cosa, com a país.