Els atemptats de Barcelona i Cambrils estan deixant al descobert moltes mentides i moltes veritats sobre la situació real de Catalunya, de la seva gent, de les seves institucions i de la seva relació amb els seus equivalents a Espanya. Cada dia que passa, gairebé cada hora que passa, es fa més evident l'abisme mental entre els uns i els altres. Per fer-nos una idea de la situació, val la pena llegir aquest article, publicat ahir mateix i que resulta prou il·lustrador.
Però des de la publicació del text ja han passat més coses que ens haurien de fer pensar en quin país vivim, ara mateix, i quin país volem. A tall d'exemple, només dues observacions:
Primera: funeral més o menys d'estat -no estic massa al cas de com funciona el protocol reial- amb una missa catòlica a la Sagrada Família. És evident que a l'estat aconfessional que diuen (la sacrosanta constitució ho explicita) que és Espanya, li importa un rave el pensament de les víctimes a les quals suposadament es vol honorar i es respon a un atac, sobre el contingut religiós del qual s'ha insistit fins a la sacietat, amb més religió. Tot molt coherent. I de propina, un oficiant absolutament fora de lloc, per més cardenal que sigui, per a major satisfacció dels més il·lustres assistents. Mentrestant, les cues per signar el llibre de condol de l'Ajuntament de Barcelona segueixen plenes de ciutadans anònims que volen expressar el seu suport sentit i discret a les víctimes i a les seves famílies.
Segona: podríem repassar exhaustivament totes les declaracions per comprovar que el to i les paraules del president, del conseller d'Interior, del major dels mossos i de tothom que ha pres la paraula, de manera oficial aquests darrers dies, han estat de preocupació, de dolor i de recerca dels responsables d'un crim. Aquest ha estat l'estil fins que ha aparegut el ministre Zoido parlant de cèl·lules i de desarticulació, sense anar més lluny -i sense raó, dit sigui de passada- amb un to i un llenguatge propis de l'estil bèl·lic, on només hi caben vencedors i vençuts.
Veieu les diferències? Doncs això.