per en 13 Setembre 2014
394 Vistes

Igual que no és el mateix un entrepà de qualsevol cadena americana que un menú a qualsevol restaurant de la Guia Michelin.  Igual que no és el mateix un petit utilitari que un Ferrari.  Igual que no és el mateix la roba de mercadet que l'alta costura, tampoc no és igual la V de Barcelona que el que va passar a Tarragona l'11 de setembre.

I per més que vulguin dir, no és el mateix.  Ni de lluny.  Com volen comparar 1.800.000 persones (o les que siguin, que tant li fa) amb una colleta de col.legues que es van reunir a unes restes romanes (fantàstic el simbolisme del lloc triat) on, segons diu per Twitter algú que hi ha actuat amb l'aforament a petar, no hi caben més de 800 persones (i aquí, un que ho ratifica)?

No és el mateix, senyors tertulians, senyors opinadors i senyors articulistes.  I dic "senyors" perquè també en aquest àmbit la presència de dones és residual, quan no inexistent.  I això tampoc és el mateix (discriminatori i sexista, sí.  Però el mateix, no).

No és el mateix la concentració més gran que ha vist mai Europa (i, d'aquestes característiques, caldria saber si el món) que una trobada d'amics un dia de festa a la tarda.

I com que les coses no són el mateix, demano als mitjans de comunicació que atorguin a cadascuna l'espai i el lloc que li correspon.  I ja posats, a la classe política que abandoni el seu equivocat afany d'equitat i bonisme i que no dediqui el mateix temps als uns i als altres, perquè acaba ofenent la immensa majoria.  Perquè mentre els uns són més d'una quarta part de la societat catalana (números canten) que es va reunir un dia i en un lloc concrets per projectar una imatge d'unitat increïble, els altres són, si fa no fa, tota la població  d'El Capell (localitat natal de Duran Lleida), per posar només un exemple que ajudi a entendre que la dimensió, en aquest cas, és fonamental.

Al cap i a la fi, els números són definitius en democràcia, oi?  Perquè les majories, les que manen i despleguen els seus programes, es basen en la seva dimensió.  Doncs això.  I no oblidem que la V va ser, com a mínim, 600 vegades la trobada de Tarragona (si ens creiem les increïbles dades oficials).  O, si voleu, tota la gent que es va reunir a Tarragona no hauria pogut dibuixar, ni molt de lluny, una estanquera seguint tres de les franges de color de qualsevol dels trams en què es va dividir la V.  Posar-ho tot al mateix sac és, senzillament, indecent.

Definitivament, no és el mateix.  Ni de broma.  I punt.
 

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
qui té gana somnia pa
13 Setembre 2014
miquel pubill
cert
16 Setembre 2014