La monarquia espanyola fa temps que no viu el seu millor moment. El rei campechano va anar evolucionant cap a una caricatura que es movia entre el luxe de les caceres, els seus amics àrabs (i els seus negocis) i les aventures extramatrimonials, ja molt evidents i gens dissimulades, casetes construïdes amb diners públics incloses, fins arribar al moment de l'abdicació, un fet insòlit i segurament inevitable.
Dels afers econòmics de la filla d'aquell monarca, i del seu esportiu espòs, millor ni parlar-ne, perquè ja en tenim prou i massa amb l'espectacle judicial nostre de cada dia, mentre viuen el seu particular exili daurat a Ginebra. Curiós lloc, posats a triar.
I ara li arriba el torn al rei actual, a Felip el preparat, i la seva relació amb algun que altre empresari amb un historial no prou llustrós, pel que fa a afers econòmics. Però tranquils, que es veu que el compi yogui ja no és amic de la reial parella, tot i la familiaritat amb què es relacionaven fa quatre dies. Una nova mostra de la lleialtat hispànica, suposo.
El més curiós de tot plegat és que la premsa madrilenya, gelosa guardiana de la monarquia, passa de puntetes sobre un afer francament molt lleig i el govern, fins ara tan animós davant de qualsevol filtració, rumor i directament mentida, vol investigar com és que s'han arribat a publicar els missatges dels reis amb compi yogui. D'interessar-se pel fons de la qüestió: la relació entre els monarques i un empresari de pràctiques no exemplars (deixem-ho així), res de res, el que importa és saber qui ha passat la informació. Del que es tracta és de matar el missatger.
Ja és ben cert que allò que comença malament acaba malament. I tant la monarquia com la política governamental espanyoles fa anys que no toquen ni quarts ni hores. Sempre arriba el moment en què la brutícia ja no es pot amagar més i cal fer net. De tota manera, fer net segons on pot resultar, simplement, una missió impossible. És tot plegat part d'una tradició massa arrelada.