per en 22 Agost 2017
727 Vistes

Ahir va caure el darrer dels terroristes, i sembla que el principal agent, de  l'atemptat de Barcelona.  Ahir a la tarda, per què negar-ho, tots vam respirar una mica més tranquils.  Capítol tancat, tot i que la història segurament continuarà, igual com les investigacions policials, tal com va deixar clar el major Trapero, personatge cridat a entrar per la porta gran de la iconografia catalana contemporània.

Ahir a la tarda, un mosso d'esquadra va disparar i va matar un assassí.  Exactament igual com fa quatre dies van fer uns altres companys seus, i tant em fa si eren homes o dones, alts o baixos, o joves o vells.  De fet, el millor que els podria passar a tots plegats és que la seva identitat romangui sempre anònima, per seguretat seva i per evitar que la premsa sensacionalista i els fanàtics de tot signe els converteixin en símbol o en objectiu.  Per sort, el cos al qual pertanyen i la societat catalana en general hi estan fent els possibles perquè així sigui.  Gratitud eterna per la seva feina, silenci i discreció.

La pregunta que em faig, però, és que deu passar pel cap d'aquests agents un cop han vist que els seus trets han encertat.  D'acord que són professionals preparats i tot plegat, però són persones i saben que la seva actuació ha evitat moltes morts, però n'ha causat alguna.  Els seus trets han mort algú.  Algú que, com tothom, tenia una història una família, una vida.  Crec que, a més de la gratitud a la feina policial, cal fer arribar, com bonament puguem, el nostre suport als agents, perquè matar, no ens enganyem, no és fàcil i de ben segur que els passa factura.  Justament és aquesta factura la que fa encara molt més valuosa la seva decisió i els seus actes.  Tots hem dormit més tranquils, avui.  I ells?  Tant de bo que també.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.