No m'agrada el vídeo "27-S: on tot comença" que tot just acaba de veure la llum. No m'agrada pels tòpics que perpetua en matèria lingüística. M'explico: Hi apareixen cinc personatges principals, un pagès a punt de collir, una florista que obre botiga, una dona a punt de començar a treballar a una gran empresa, un entrenador de bàsquet i un estranger. Els tres primers parlen català i els altres dos castellà.
Un cop més, el català és la llengua dels pagesos (llengua i terra sempre fan bona parella), dels botiguers (en una barreja de senyor Esteve i de florista de la Rambla) i dels professionals dinàmics i amb ambicions (és molt suposar). D'altra banda, la llengua de l'esport (del lleure, si voleu) i la que adopten els que arriben de fora (la que troben útil fins i tot per lligar) és el castellà.
Segurament aquesta foto té força a veure amb la realitat, tot i que amb molts, amb moltíssims matisos, però d'aquí a acceptar aquesta realitat sense més hi ha un abisme.
Si realment volem construir alguna cosa millor, la llengua no pot restar al marge; però em sembla que seguim massa plàcidament instal.lats entre tòpics modernistes i conformisme sociolingüístic. Deu ser allò de la modernitat, de la diversitat i tot plegat. A mi, però, no m'agrada gens empassar-me determinats models i, en aquest vídeo, em temo que els creatius no han estat gaire fins.
I dit això, sí, el 27-S pot començar tot (remarco "tot").