A poc a poc, i si el conseller del ram no ho evita, ens anem acostant a la data assenyalada pels defensors a capa i espasa (actualitzeu l'expressió com millor us sembli) de la sagrada i indissoluble unitat de la nació espanyola, des del búnquer de la Constitució (diuen).
Serà curiós veure com es trobaran a Barcelona un bon grapat de personatges sortits del túnel del temps i de diferents llocs d'Espanya (es veu que la majoria silenciosa d'aquí no deu ser prou majoritària), disposats a plantar cara a la Via Catalana, animants (i ben segur que subvencionats) pel PP o per Ciutadans, si parlem de partits parlamentaris, i per tota mena d'associacions feixistes, amablement tolerades pels governs espanyols. Valdrà la pena comparar la impecable, festiva i pacífica cadena de l'11 de setembre amb els aldarulls, provocacions i violència que desplegarà aquesta concentració.
I és que les coses sempre són diferents segons qui les faci, i les maneres d'actuar d'aquesta gent són les de l'atemptat contra l'acte de la Diada a Madrid, o la d'aquesta concentració de Mataró. Catalunya té la seva manera de fer les coses i Espanya, la seva marca (o petjada) particular.
Potser el dia 13 de setembre, serà el moment de mirar a la cara Alícia Sánchez-Camacho o Albert Riera i demanar-los qui crea fractura social, qui genera violència i qui destrueix la convivència. I si m'apureu, a qui li interessa realment tota aquesta tensió innecessària.
Si finalment es fa aquesta manifestació feixista (molt més feixista que unionista), crec que el millor que podem fer és ignorar-la absolutament, no caure en la seva provocació, no respondre amb cap actuació, i deixar que facin l'únic que saben fer, esperant que els mossos d'esquadra realment defensin la gent i els béns de Catalunya d'aquells que venen només a agredir. El conseller, al capdavall, haurà de retre comptes de què hauran fet, o deixat de fer, i per què, igual com els responsables polítics que alimenten la concentració.
