Avui és gairebé obligat dedicar aquestes quatre ratlles a la Marató de TV3 i Catalunya Radio. 25 anys acompanyant-nos any rere any i ja costa molt dir alguna cosa que no s'hagi dit ja abans. I com que costa tant, el millor és no dir gran cosa, més enllà de recordar que és un gran exemple de com es pot mobilitzar un país quan l'objectiu és clar, l'actuació neta i transparent, i quan s'hi dediquen els mitjans que calen, tant des dels serveis públics com des dels agents privats.
Avui, una nova cita amb el futur, amb la investigació. Una nova cita de tota una societat conjurada per construir un demà més digne i més saludable, molt més enllà del que permeten uns pressupostos, sempre insuficients, dels poders públics.
Avui, diumenge de Marató i porta gran d'entrada a les festivitats nadalenques. Demà encetarem la setmana de l'autèntic compte enrere d'unes dates sempre festives i sempre amb un punt de nostàlgia que les fa singulars i íntimes. Potser aquest n'és el seu autèntic sentit. Si fa no fa com la Marató, que rere el seu clima de festa i alegria, sempre ens deixa el rastre del dolor que es vol ajudar a superar. Enguany, els ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.