Nena! ves per on, quina gràcia... Mentre vaig a buscar el joc complet de roba de color de rosa, deixa'm que t'expliqui quatre coses, des de la meva superioritat de mascle:
T'espera una infància de nines, dibuixos animats i ensinistraments subtils i efectius per al teu futur. Res de jocs ni esports violents, de cotxes, motos ni videojocs, si no tenen una evident tonalitat rosada. Guarda't bé de ser un cavallot. Tu sempre una doneta com cal, en miniatura.
Un dia descobriràs que el teu cos comença a fer-se present i sense saber ben bé per què, et trobaràs al costat d'un estúpid amb la cara plena de grans (tu, ni un, només faltaria) que et regirarà el mòbil, que et dirà quan pots sortir i quan has de tornar, amb qui ho pots fer, com has de vestir, i que no s'estarà de deixar-te anar la mà, sempre pel teu bé i només quan t'ho mereixis, en el millor dels casos. Agraïda li has d'estar de tant que es preocupa per tu i del molt que t'estima, mentre, segurament, grapeja alguna altra adolescent que se les vol donar d'espavilada.
Estudiaràs. Sempre queda bé algun títol que decori la formació realment important per a tu: la que va entre aprendre a fer un streptease i saber passar el rosari, sense oblidar mai unes correctes habilitats culinàries que han d'anar de la tradicional olla barrejada als contemporanis cupcakes, o el talent per decorar la teva llar amb tots els ets i uts de les telesèries americanes.
Hora de treballar. Ja que no has sabut trobar un home que et mantingui, et tocarà buscar una feina per sobreviure, encara que en públic sempre diràs que només treballes per als teus capricis, no fos cas. Cobraràs menys perquè ets dona, i tindràs un sostre ben baix, a no ser que vulguis convertir-te en un home més, amb faldilles i talons. Oblidat d'arribar segons on. O és vols que tothom et tingui per una ambiciosa sense escrúpols? Tu, ben mona, tocada i posada, i una feineta subsidiària de la dels homes. I tots contents.
En algun moment, entre aprenentatge i accés al treball, el teu cos demanarà certes alegries. Tu tries: o sexe i ser titllada de porca, sense més, o no sexe i passar per una estreta. En qualsevol cas, no oblidis matar-te al gimnàs. Això sí, sempre ben cenyida, perquè els teus progressos anatòmics es facin ben evidents, i perquè siguin l'objectiu fixe de mirades de boles de greix amb ulls, que regalimen suor, i que no s'estaran de cantar mil lloances a les teves corbes, mentre s'ofereixen a resoldre els teus problemes i a omplir les teves mancances. Tu, agraïda i contenta de propiciar tantes atencions. Sigui com sigui, val la pena, perquè per damunt de la talla 40 tot es misèria. Ja ho saps.
I un bon dia et moriràs després d'una vida entre minyona i florera. Si tens sort, acompanyada d'alguna altra dona. I si encara tens més sort i has fet les coses bé, algú et recordarà com la mare, esposa, amant perfecta i exemplar.
Bé, tot això, suposant que hagis nascut en algun racó d'occident. Perquè segons en quin punt del planeta obris els ulls, preparat a les violacions sistemàtiques, a les pallisses quotidianes, a la lapidació si no et comportes i, sempre, a l'anorreament rere una vestimenta anònima que et recordarà cada dia de la teva vida que no et res ni ningú (anava a dir "que ets una merda" però m'he autocensurat).
8 de març. Costa escriure. I fa mal i fa vergonya, des del plàcid confort de saber-se a aquesta banda del mirall que m'ha posat algun que altre cromosoma capriciós. Aquest és el drama.