Avui no es tracta de parlar de geografia, tot i que una mica sí, ni que sigui de manera indirecta, sinó de l'escenari polític d'un futur parlament d'una futura Catalunya independent. I no crec que sigui fer massa ciència ficció, perquè tot el procés que estem vivint, a propòsit d'una hipotètica i desitjada consulta, ja està dibuixant, amb molta claredat, com serà la distribució de forces en aquest nou estat.
Una de les coses que s'estan veient és que hi ha tres forces parlamentaries que aposten per mantenir la integració a Espanya, una de centredreta, una altra d'esquerra (seguint allò que ells mateixos afirmen, tot i que sigui més que discutible) i una altra sense cap altre equipatge polític que el discurs antiindependentista. PP, PSC-PSOE i Ciutadans, respectivament. Per l'altra banda, també hi ha un centredreta, una esquerra (també seguint les pròpies definicions) i una esquerra més esquerrosa: CiU, ERC i les CUP, respectivament, partidaris de la independència (o no massa refractaris, si més no). I per acabar de tancar el cercle, una formació tan indefinida que, a hores d'ara, no sabem què vol, ni on es vol situar en un hipotètic estat català: Iniciativa.
El que està clar, és que l'endemà de la independència, les tres primeres hauran de desaparèixer. Perquè quin sentit té seguir defensant una integració a Espanya, quan ja sigui efectiva la separació? El mateix es podria aplicar a iniciativa. Així doncs, el nou mapa polític català estaria presidit per CiU (o el que en quedés), ERC (si la seva natural tendència autodestructiva no ho impedeix) i les CUP. Bé, això a banda de noves forces que puguin sortit perquè, en algun lloc s'hauran de resituar molts noms insignes de la nòmina política actual que, ben segur, abraçaran la vera fe identitària quan vegin perillar llurs nòmines.
De moment, el mapa es va clarificant, cosa que sempre és d'agrair. Ara com ara, ja sabem que per constituir un nou estat, només podem comptar amb CiU, ERC i les CUP, i si algú encara creu en miracles, amb Iniciativa.
Així doncs, millor no perdre ni un minut més intentant convèncer aquells que ja estan convençuts però en sentit contrari. O algú encara pensa que la suposada ànima catalanista del PSC donarà mai senyals de vida? Les formacions de servitud espanyola ja s'han manifestat amb una claredat meridiana. Tota una pena, però una gran realitat.
