És molt fàcil fer demagògia i posar-se les mans al cap perquè els infants parlin d'independència, participin a la Via catalana o apareguin en un determinat programa de televisió. El que ja costa una mica més és prendre la mateixa actitud quan es tracta de la manipulació de nens, en una escola (on se suposa que els nens aprenen els valors que els seran útils al llarg de la seva vida), servint-se d'unes institucions tan respectades a Espanya com l'exercit i la Guàrdia Civil, amb una revindicació tan castisa com allò de Gibraltar español i, de propina, escenificant execucions (suposem que després d'un consell de guerra).
Francament, em fa fàstic tanta hipocresia, d'una banda, i d'una altra, que encara pugui existir, sense cap problema, una educació tan feixista com la que ens ocupa i que se'ns mostra com molt més digna i recomanable que la immersió lingüística, posem per cas. I per acabar-ho d'adobar, tot plegat amb la connivència dels pares de les criatures.
Quin abisme entre la pacífica i cívica Via catalana i l'apologia de la violència d'aquesta activitat escolar. Quin abisme mental i ideològic entre diferents maneres de fer i de mirar la realitat. Però és clar, els monstres adoctrinadors som nosaltres.
Espanya és així. Anem posant terra pel mig, per si de cas.
