Va haver un temps en què la publicació d'un manifest podia generar debat social i, fins i tot, influir en determinades actituds polítiques. Un exemple va ser el Manifest d'Els Marges, de 1979. Amb el pas del temps, però, aquests tipus de declaracions públiques han anat popularitzant-se, especialment des de la irrupció massiva de les xarxes socials i, no ho podem ignorar, perdent capacitat d'influència. Repassem una mica Internet i trobarem multitud de manifestos, declaracions i altres documents d'adhesió popular que passen sense pena ni glòria.
Aquests dies corre un altre manifest per la Xarxa. Un que demana un referèndum per a Catalunya l'anu vinent. Noble intenció i legítima demanda, sense cap dubte. Però dit això, aquesta nova iniciativa està absolutament condemnada al fracàs, perquè una consulta generada des de Catalunya és repetir el 9N, i ja sabem de què va servir; o si es tracta d'impulsar un referèndum pactat amb Madrid, la posició de les principals forces polítiques de l'Estat és prou coneguda i no deixa cap espai a l'optimisme. En resum, una altra noble proposta destinada a l'oblit.
Davant d'aquestes iniciatives, em començo a demanar si no hem perdut la capacitat de generar escenaris de futur mínimament viables i hem apostat per repetir el mantra del referèndum per anar guanyant temps mentre la classe política es debat entre guerres internes i tensions externes. Sigui com sigui, em fa l'efecte que som en un punt de molt difícil retorn, però de molt difícil progrés. D'altra banda, més enllà de declaracions i performances que ja no convencen ni els convençuts, no veig jo iniciatives reals de començar a treballar, sobretot des de la maquinària administrativa, en clau d'estat sobirà, sinó que només hi trobo el continuisme de les velles rutines sense gaires escletxes d'innovació real.
Potser és l'estiu, que tot ho paralitza, però ara mateix no hi sé veure massa recorregut per a un procés que potser acabarà tenint més de nom que de substància. I això sense pensar en un nou avançament electoral que ho podria acabar d'engegar tot a pastar, si més no, per incompetència manifesta de tots plegats.