per en 3 Agost 2017
508 Vistes

Si alguna paraula es pot lligar a "estiu", ben bé podria ser "mandra".  La calor tot ho alenteix, i amb la lentitud arriba la mandra, aquest gran lloc comú on tot es pot dilatar tant com calgui.  Costa mantenir la velocitat de creuer quan el termòmetre frega els quaranta graus i quan un sol de justícia omple bona part de les hores del dia.  Potser per això sembla que a l'estiu l'actualitat és menys actual i les notícies corren a un altre ritme, sense la immediatesa habitual, tal vegada per omplir espais d'uns esdeveniments que també sembla que hagin comprat bitllet al vagó de la mandra.

Fa uns dies, llegia que un jutge avala l'exhibició d'estelades durant un partit de futbol.  Ves per on, digueu-me tiquis-miquis, però trobo a faltar aquelles portades a tot color i aquells grans titulars que ens titllaven de nazis, feixistes i no sé quantes coses més fa uns mesos.  On són?  No cal que els busqueu, perquè no hi són enlloc.  Potser s'han apuntat a la cua de la mandra estiuenca.  Qui ho sap?

Bromes a banda, la sentència aquesta diu coses prou interessants, com ara que la llibertat d'expressió ha de tenir els seus canals on manifestar-se, o que fins i tot la independència pot tenir cabuda en la constitució, si es segueixen els tràmits que preveu.  Important, això darrer, perquè si resulta que la independència és constitucional (amb tots els formalismes i dificultats per a ser exercida que dibuixa), a sant de què titllar de nazis, feixistes i antidemocràtics aquells que la demanem?  Si nosaltres som tot això per voler alguna cosa que la carta magna empara, m'esteu dient que la pròpia constitució és nazi, feixista i antidemocràtica?  No sé, una mica post-franquista segur que sí, però nazi...  Uf! Quina mandra.  Punt i final.  Però fins demà.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.