Si us plau, no ens resignem a acceptar com a normal allò que no ho és, ni donem per bones notícies que no ho són. Ahir, la Mesa del nostre Parlament, elegit democràticament, va veure com se li va decretar presó amb fiança i com la seva presidenta hi feia cap fins que en pugui fer efectiu el pagament. En el fons, tots vam respirar en saber que la presó no era incondicional, com ja ens ha ensenyat que sap ordenar l'Audiència Nacional. Però no ens enganyem, és una pèssima notícia. La Mesa del Parlament, d'un parlament dissolt per un govern forà, en presó preventiva per haver permès un debat sobre la independència i la votació de resolucions merament declaratives i sense efectes jurídics.
Nous presos polítics. Uns quants més en una macabra llista. Diran que són delinqüents, només faltaria, però són persones empresonades per les seves idees. La prova més evident són les pròpies paraules del Fiscal General de l'Estat afirmant que si declaren el seu acatament a la Constitució, tot podria ser molt diferent. És a dir, si reneguen de les seves conviccions, de les seves idees -els fets sempre són fets i no tenen marxa enrere- tot canviarà. Encara poden sostenir que no estant tancant una determinada ideologia?
Avui és un dia molt trist. La primera autoritat del país exiliada, la segona i la tercera, a presó, les nostres institucions dissoltes o ocupades i una repressió brutal en marxa que no té límits i que va contra tothom: policies, mestres, alcaldes, humoristes... En aquest escenari, doncs, no podem donar per bo res que no sigui la llibertat de la nostra gent i dels nostres representants electes. A la vista de tot plegat, tinguem molt clar que no he d'oblidar res ni cap nom. Mai. No oblidem ni perdonem. Ens hi va massa en joc.