Ja ens hem comptat, els agradi o no, i resulta que no érem quatre gats, sinó que seguim sent prou com per formar una majoria parlamentària, però no prou com per passar el llindar del 50% dels vots emesos. De fet, en unes condicions gairebé dantesques, amb líders amenaçats, empresonats o exiliats, que tenim -i tindrem- de tot, som allà on érem fa dos anys, si mirem percentatges.
Un detall gens menor: tres llistes separades favorables a la independència. Resultat: s'ha cedit el primer lloc, el triomf electoral, a un partit de clara inspiració neofranquista, que ha tingut el mèrit d'aglutinar la immensa majoria del vot espanyolista, fent miques la presència del PP a Catalunya i deixant el PSC en una posició més que secundària, només sustentada pel que queda del seu tradicional electorat. I cedir el primer lloc vol dir cedir bona part del discurs. Artur Mas sap què és això i sap el suc que se'n pot treure. Fem un moment de ciència ficció i imaginem una llista independentista única que hagués revalidat la majoria absoluta parlamentària amb gairebé un 58% de vots, pràcticament el doble d'escons i vots que el primer partit de l'oposició. Imagineu els titulars d'arreu del món? Doncs avui llegirem els reals, i diran tota una altra cosa. La part bona, en qualsevol cas, és que la majoria silenciosa és ja una llegenda urbana. Tothom ha parlat i ha posat les seves cartes damunt de la taula.
I ara què? Doncs ara, abans de res, formar govern i reconstruir tot el que la poca destresa i el 155 han trencat. I després, demostrar que un govern independentista és el millor, en el dia a dia i en tots els àmbits, per a aquest país. Només així, d'aquí a quatre anys, els resultats podran ser uns altres. No ens enganyem, som on érem fa dos anys, que no és poc amb tot el que ens ha caigut a sobre. Cal saber llegir el resultat electoral correctament, no com fa dos anys, i construir una majoria social sòlida i més gran, fugint de fal·làcies i d'urgències, que la història és molt llarga i s'escriu cada dia. I no oblidem que seguim estant sols, un 48% de vots ens perpetua com a problema intern d'Espanya.
Ciutadans ha guanyat unes eleccions a Catalunya, no ho oblidem. Però l'independentisme és indestructible, malgrat les porres, les detencions, les prohibicions i les mentides. Comencem a construir, amb noves idees i segurament amb nous lideratges, uns des d'aquí, uns altres des d'allà i alguns altres des d'encara molt més enllà.