Un dels temes més recordats, i amb raó, del musical "Els miserables" és "one day more", una peça musical intensa i coral en la qual diferents personatges avancen en les seves històries particulars, però, per una raó o altra, tots demanen un dia més, una mica més de temps. No sé per què m'ha vingut al cap aquest tema, però m'ha fet pensar en allò del got mig ple o mig buit, segons es miri.
Un dia més. Qui no ha desitjat mai que el temps s'aturi, que ens deixi gaudir del que fem, amb la certesa que cada minut que passa ens acosta a la fi d'allò que ens fa feliços. D'altra banda, qui no ha sentit també la sensació d'anar sumant dies que es van superant, quan les dificultats ens envaeixen. Aleshores aquest dia més és un altre dia que hem passat i que ens acosta a la fi de l'angoixa o del dolor.
Sigui com sigui, ben mirat, sempre acabem demanant més temps, segurament l'única cosa impossible de recuperar. Anem fent els nostres comptes enrere per arribar allà on volem, entre el neguit de pensar que ens faltarà algun dia de més, o la certesa que hem avançat un altre dia i que els nostres objectius són més a prop.
Escollim si avui ens toca demanar un dia més o sumar un dia més. Però en qualsevol cas, gaudim del moment, de la il·lusió en el futur i del desig que, acabat el compte enrere que cadascú de nosaltres tingui en marxa, per qualsevol motiu, tot serà com voldríem, o fins i tot millor, perquè les veus de tots, dels solistes i del cor juntes, sempre generen una meravellosa harmonia. Mentrestant, deixem-nos seduir per la música, que sempre és bona companya.