Un dels raonaments més habituals del PP és el recurs a l'obvietat, a presentar les coses com a inevitables o, fins i tot, com a úniques possibles. Qui no els ha sentit mai dir "por supuesto", "naturalmente", "como no podria ser de otra manera", "es de sentido común" i moltes altres expressions que, en un to pretesament popular i proper, eleva a la categoria de veritat absoluta la seva opinió.
Un dels darrers exemples, el tenim en les paraules de Rajoy parlant del deute grec. I és que parlar de xifres astronòmiques, si bé no té gran cosa de científic ni quantifica massa res, sí que és fàcil d'entendre per part de la població en general. El problema és quan es vol exagerar una determinada quantitat (total del deute grec, en aquest cas) amb aquest adjectiu, sense adonar-se que el volum del deute espanyol és encara més alt, amb la qual cosa, ja no queden qualificatius per descriure'l, ni recorrent a l'astronomia.
Aquestes coses passen quan més enllà de la pulcritud i del coneixement de la realitat prima l'afany totalitari que suposadament atorga la possessió de la veritat absoluta.
De tota manera, unes darrera afirmació de Rajoy dient amb la mateixa astronòmica contundència que Catalunya mai no serà independent em convida a creure que encara no hi ha res perdut i que potser la república catalana no és tan lluny com de vegades podem témer. Al cap i a la fi, el mateix, si fa no fa, va dir del 9N.
Serà qüestió d'estar al cas de com diuen les coses des del govern espanyol que no pas del que diuen, massa previsible, d'altra banda.