per en 22 Març 2015
506 Vistes

Fa uns dies que corre per Internet aquesta imatge d'un metge de Califòrnia (podria ser de qualsevol lloc del món) després de perdre un pacient seu de dinou anys.  Aquesta és la viva representació del dolor, del fracàs, de la impotència.  Però més enllà de la imatge en ella mateixa hi ha tot un discurs, encara molt més important.

Qui no ha perdut mai un amic, un projecte, una feina, una parella, un somni...?  Qui no ha sentit mai la plantofada terrible del fracàs amb què la vida ens baixa dels núvols, de tant en tant?  Tot en tenim experiències, i sabem que, aleshores, l'abatiment, la frustració i la pena ens dominen i ens deixen en un racó, encongits, com el metge de la foto.

Però si llegim el comentari de la imatge trobarem que als pocs minuts de la fotografia, el metge tornava a entrar al servei d'urgències amb el cap alt, amb tot el seu orgull professional, si més no aparentment, intacte i amb la seguretat que el que fa, malgrat els fracassos, és important.

I què fem, nosaltres, quan ens trobem en una situació similar?  Doncs si fa no fa el mateix.  Serrem les dents, alcem el cap i seguim, perquè la vida només ens permet anar endavant i perquè la nostra existència, i tot el que fem, és important per a algú, i val la pena.

Publicat a: Actualitat