Els atemptats de París ens estan deixant un seguit d'efectes secundaris -i més que ens en deixaran- que no sé si tenen molta veure amb aquests terribles fets, o si no són gran cosa més que la seva instrumentalització per aconseguir altres fins prou difícils de plantejar en condicions més normals.
D'entrada, hem pogut saber que la indústria armamentística s'està fent l'arròs amb la situació bèl·lica que s'ha creat. De fet, fins i tot a Espanya ja hi ha veus que insinuen que caldria participar en les operacions militars que està duent a terme França. D'altra banda, ha costat molt poc crear un clima de pànic social. La situació d'aquest cap de setmana a Brussel·les n'és un bon exemple, així com les mesures més que excepcionals que es viuen a França, i que s'allargaran, com a mínim, tres mesos.
Un enemic comú, sense dubtes, és el millor aliat per eliminar l'oposició política. Qui gosaria oposar-se a un govern en guerra? Serà per això que també a Espanya s'està covant un estat d'opinió que presenta una situació social a tocar de l'estat d'excepció? Serà per això que integrisme islàmic terrorista i nacionalisme català cada cop es fan aparèixer més junts a tota mena de declaracions i articles periodístics? Serà per això que una estelada en un camp de futbol ara és una autèntica arma blanca que cal prohibir?
El gran èxit dels assassins de París, més enllà de les morts que van provocar, és crear un clima d'excepcionalitat social, de repressió a tots nivells i de persecució de tota dissidència que poden acabar tenint uns efectes terribles, perquè són el millor aliat de les posicions més radicalment feixistes. En el cas d'Espanya, si són una mica hàbils en els seus posicionaments (i molt em temo que ho seran), podem tenir un govern encara més de dretes, a final d'any, i encara més reforçat que l'actual. Són coses de la seguretat nacional i de la legítima defensa contra l'enemic comú (interior o exterior). Això sí, el Barça va apallissar el Madrid. Tots tranquils, doncs.