per en 26 Febrer 2015
841 Vistes

El Tribunal Constitucional es carrega la llei de consultes catalana.  Cap novetat, ni res que no fos més que previsible.  Fins i tot les reaccions de qui n'ha volgut parlar han estat previsibles.  Espanya no vol que Catalunya s'expressi lliurement i democràticament, i per evitar-ho mobilitza també tot el seu arsenal normatiu, jurídic...

La part bona?  Que ja podem anar deixant de somiar truites.  Un referèndum és impossible.  Ni el Constitucional ens deixarà mai que el fem, ni els grans partits espanyols tampoc.  Tema tancat, doncs.

I ara què?  Doncs a fer servir les eleccions com a instrument de consulta.  I a partir d'aquí, i en funció del resultat, cap a la proclamació de la independència.  Consideració important que no hem de perdre de vista:  el futur ja només depèn de nosaltres.  No podem esperar res d'Espanya, per més que les sirenes cantaires, disfressades de no se sap ben bé què encara refilin amb allò del federalisme, la tercera via i tot el que la realitat s'encarrega de soterrar una mica més avall, cada dia que passa.

Tenim encara uns quants mesos per dissenyar unes eleccions que siguin realment el referèndum que ens prohibeixin.  Unes eleccions que deixin ben clar, en funció del resultat -aquesta és la clau de volta-, i davant de tot el món democràtic, que Catalunya vol ser el nou estat d'Europa.  Com ho hem de fer?  que es comencin a arremangar els polítics autoproclamats sobiranistes, que tenim a tocar la darrera oportunitat en dècades, per no dir en segles.  O tot, o res.  Aquesta és la cruïlla on ens trobem, i el Constitucional ens ho ha volgut recordar. 

Ja ho va dir ahir el propi Rajoy:  "quan una sentència és unànime és que alguna cosa passa".  I tant que passa.  No en tinc cap dubte.

Publicat a: Actualitat