Hi ha notícies que passen desapercebudes, o gairebé, tot i que són complementàries, o que tanquen el cicle, d'unes altres que, en el seu moment, van merèixer tota l'atenció i tot el rebombori del món. Una d'aquestes, ben recent, és que la fiscalia ha arxivat la investigació contra els 167 alcaldes catalans que el novembre passat van anar a Brussel·les en suport dels presos polítics.
Malgrat les investigacions de la Policia Nacional i les denúncies d'aquells que ens voldrien a tots presos, un cop més, no hi ha cas. Assumpte tancat. Ni malbaratament de fons públics, ni res de res. Només soroll, tensió i odi, amb l'únic objectiu de crear crispació, però sense resultats.
Des de fa un any, ja en són un bon grapat les denúncies que han quedat en no res, tot i que en el seu moment van ser poc menys que assumptes capitals. Només cal tirar d'hemeroteca per comprovar fins a quin punt es van unflar les mentides i les acusacions injustificades. I ja posats, podríem repassar què en van dir, en el seu moment, aquells que tant s'omplen la boda de justícia i de llibertat, en contrast amb el seu silenci sepulcral d'ara, quan se'ls ensorra un nou castell de naips.
Un descans, avui, per a 167 famílies assetjades durant mesos sense cap motiu. 167, però en vindran moltes més, perquè són moltíssimes les causes obertes que s'aniran desfent com el fum, deixant en evidència un sistema cruel i injust. És el que tenen les acusacions i els procediments irracionals, només carregats d'ira.