Això és un no parar, i molt em temo que encara tenim per dies. Fins ara, la persecució política a Catalunya ha anat contra els líders polítics i d'entitats socials, els alcaldes i la població civil en general, de manera aleatòria, però sobretot contra els mestres, aquests grans destructors de la innocència dels nostres fills. Ara toca un pas més, i és la policia la que rep.
A poc a poc, però de manera inexorable, es va estrenyent el cercle contra tot allò que ens ha fet arribar al que ara mateix som com a societat: les institucions polítiques (no oblidem mai el 155 i els que el van fer possible), els nostres representants i l'escola. I ara, com es podia preveure, els mossos, aquell col·lectiu a qui no es perdonarà mai la feina que va fer el primer d'octubre passat. Ara resulta que la fiscalia els investigarà perquè identifiquen persones que arrenquen llaços grocs per un suposat delicte d'odi, diuen. Identificar gent violenta, amb estris perillosos a les mans i en actitud clarament provocadora ara resulta que és delicte d'odi. Un tomb més en la invenció d'aquest macabre relat de la violència independentista que ja fa mesos que s'està volent crear. Fins i tot, alguna que altra veu destacada del PP ja apunta a prendre la competència de seguretat a la Generalitat, amb absoluta impunitat. I no passa res. Tot ben normal. Tot en ordre.
Quin serà el pas següent? Els mitjans de comunicació, no en tingueu cap dubte. S'acosta una tardor complicada i crec que no m'erro si veig a venir denúncies de tota mena i investigacions tendencioses per la cobertura mediàtica que se'n faci. Al pas que anem, potser ens sortiria a compte fer-nos tots franquistes, gaudir de la impunitat amb què ells actuen i construir una Catalunya gran i lliure. D'acord, seríem neonazis repugnants, però també tindríem llibertat per fer i per dir, sense por a ser investigats, perseguits o empresonats qualsevol dia i per qualsevol motiu.