No penso que descobreixi res de nou si dic que les coses són molt més que l'instant puntual en que s'esdevenen, i que de fet comencen així que les imaginem i perduren tant com el record ens ho permet. De manera semblant a allò que afirma Eduard Punset quan diu que la felicitat és a l'antesala de la felicitat, tot comença abans de ser realitat i segueix amb nosaltres quan ja ha passat.
Fem plans, preparem trobades, viatges, experiències de tota mena, i mentre els pensem, ja comencen a ser una mica reals a dins nostre. I un dia arriben, i es fan realitat, sovint no ben bé com els havíem imaginat, o de vegades superant qualsevol previsió -la realitat és així de capriciosa- i després, sense temps a adonar-nos, el record, aquesta mà de vernís de la memòria que tot ho embelleix i que tan bé dissimula les imperfeccions.
Així són les coses, i així es va succeint la nostra vida i tot el que ens passa. I encara que de tant en tant aquesta rapidesa dels esdeveniments ens faci enyorar una mica més de l'estona de la felicitat que de vegades ens reserva la realitat, ens les arreglem prou bé per estirar-la per davant i per darrere, aconseguint que el temps no acabi sent tan implacable com és.
Val la pena no deixar d'imaginar, de somiar si cal, allò que vindrà, i de no oblidar allò que ja ha passat, perquè mentre ho tinguem present i viu, no acabarà de passar del tot.