per en 9 Març 2015
473 Vistes

Comença a ser perillosament habitual rebre la notícia de la destrucció d'un nou jaciment arqueològic, en nom de la puresa de la fe de torn. Mala peça al teler, quan les creences imposen la destrucció del passat.

Recordar el passat és la millor, potser l'única, manera de no repetir errors pretèrits. Però així i tot, els posseïdors de la veritat absoluta de torn s'entesten a destruir tot el que no consideren propi i, per tant, vertader.

Però recordar el passat també és no oblidar que en nom d'altres deus i d'altres creences s'han assassinat científics, s'han cremat savis, llibres i biblioteques i s'ha volgut, i encara es vol en massa casos ben recents, negar el saber que existeix més enllà de l'estreta mirada de l'integrisme religiós, sigui el que sigui.

Ens escandalitzem amb les barbaritats d'Estat Islàmic.  I amb raó.  Però faríem bé de no oblidar que ja hem vist abans aquesta pel.lícula, i que ja sabem com acaba.  En nom d'un altres déus, però ja l'hem vista.

Res de nou, doncs.  Molt trist i molt condemnable, però cap novetat, malgrat els escarafalls.  I un sospitós silenci fora dels cercles més propers a la premsa, a la cultura i a la ciència.

Publicat a: Actualitat