Això de la independència de Catalunya ha passat, en molt poc temps, de ser una cosa de quatre a ser una realitat que potser tenim molt més a tocar que no ens pensem.
Fa pocs anys, era impensable una Catalunya independent. Més endavant, han arribat les negacions sistemàtiques tan pròpies del PP i les amenaces sobre les plagues bíbliques que ens caurien a sobre si gosàvem abandonar Espanya. Finalment, han vingut els posicionaments en contra de gairebé tots els partits espanyols: PP, PSOE, Podemos...
Però vet aquí que ara va i parla el vicepresident del Tribunal Suprem, que alguna cosa en deu saber, i afirma, sense rubor però sense abandonar el discurs catastrofista, que el divorci entre Espanya i Catalunya serà (remarco el temps verbal) traumàtic. Ras i curt, Angel Juanes dóna per feta la separació. Ara és qüestió de veure si es farà més complicada o més pactada.
Insisteixo, un cop més, que la decisió final és a les urnes, el proper 27 de setembre. Si el nombre de vots favorables a la independència és el que cal per tirar endavant una proposta sotmesa a referèndum (percentatge sempre respectat internacionalment per tots els governs democràtics), crec que els poders de l'Estat Espanyol, de grat o per força, tenen coll avall que ens en separem. Llavors serà l'hora de fer números i pactar les condicions. Com en tot bon (o mal) divorci.