per en 31 Juliol 2018
258 Vistes

"Ningú va dir que seria fàcil".  Caldria gravar aquesta frase per tot arreu, perquè ja és ben cert que tot costa i que res no és senzill.  Nosaltres posem la il·lusió, el saber, la capacitat i les ganes a tot el que fem, però les coses van com van i sempre acostumen a complicar-se, per naps o per cols.

Mirem on vulguem, de banda a banda de la nostra existència, i en trobarem grapats d'exemples.  També trobarem aquells que no volen o no saben fer les coses -sempre una nosa per als nostres objectius-, o l'atzar capriciós que ho pot capgirar tot en un instant.  Sigui com sigui, una petita i incessant cursa d'obstacles que ens toca anar saltant, un rere l'altre, fins que arribem a la meta;  potser més cansats, potser fins i tot tips, però amb la satisfacció final de l'objectiu assolit, gràcies a la tenacitat i a la convicció que ens en sortiríem.

Si mirem les creences populars, que sempre ajuden a veure la realitat amb ulls diferents i savis, la lluna vella, la que va minvant -la que ha començat tot just ara, com aquell que diu- sempre ha tingut mala reputació, especialment pel que fa a les plantes.  Diu la tradició popular que en aquesta lluna només es poden sembrar o plantar plantes d'arrel, aquelles que s'agafen ben agafades a la terra, on troben la seguretat i la solidesa per créixer (alls, cebes, patates...).  La lluna vella d'agost tenia, especialment, mala fama. 

Ben mirat, val la pena aprendre un cop més de la saviesa antiga i, davant de qualsevol adversitat, replegar-nos a les nostres arrels, a la terra que trepitgem, perquè així no hi haurà malastruc que ens pugui.  I és que, a grans dificultats, grans respostes i millors resultats.  Tot és no oblidar mai on som i on ens hem d'agafar fort, perquè cap dificultat ni cap malastre no ens venci.  Ni la lluna vella d'agost, ni res.  Setembre és a tocar, i la lluna nova.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.